1 1 v. tr. [LC] Dir o escriure (quelcom) a algú en resposta. Quan ell m'ho va preguntar, li vaig contestar que no ho sabia. Quan ells li van retreure la seva malifeta, ell no va saber què contestar. 1 2 v. tr. [LC] Dir o escriure quelcom en resposta (a una carta, a una pregunta, etc.). Encara no m'ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal. 1 3 intr. [LC] Contestar a una carta, a una pregunta, a una acusació. 2 tr. [DR] Comparèixer en judici per respondre (la demanda de l'actor). 3 intr. [LC] Dir mots de disconformitat, d'oposició, a allò que no vol resposta, com una ordre, un retret, etc., replicar. Obeeix sense contestar. Quan la mare el renya, li mana alguna cosa, sempre ha de contestar! 4 tr. [SO] [LC] Refusar d'admetre, rebutjar enèrgicament, (una autoritat, un acte de govern, una situació establerta, una ideologia, etc.), especialment fent patent el desacord amb una acció de protesta. Tots els partits de l'oposició han contestat l'acord de cooperació militar. El nou rector fou contestat pels estudiants més radicals. Tot ho contesten.
